Creat
per Decret de 21 d’octubre de 1955, el Parc Nacional
d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici es troba
situat a l’extrem nord-occidental del Pirineus lleidatans
amb una extensió total de 40.852 ha. D’aquesta
superfície, 14,119 ha. corresponen al Parc pròpiament
dit, i es troben entre les comarques del Pallars Sobirà
i l’Alta Ribagorça. Les 26.733 ha. restants,
corresponen a l’anomenada zona perifèrica de
protecció, que comprèn un territori que envolta
el Parc i que forma part també de les comarques pirinenques
del Pallars Jussà i la Val d’Aran. La part més
oriental del Parc Nacional, accessible per la vall d’Espot,
comprèn la part alta dels rius Escrita i Peguera, l’estany
de Sant Maurici i el cim dels Encantats (2.747m), veritable
símbol del Parc, nombrosos estanys com els de Ratera,
Amitges, Subenuix o el Negre de Peguera, que és un
dels més espectaculars dels Pirineus.
El Parc Nacional és una magnífica representació
de les característiques de l’alta muntanya pirinenca,
tant per les seves formacions geològiques, com per
la seva flora i fauna. L’impressionant relleu de granits
i pissarres format a l’era Primària, ara fa uns
250 milions d’anys, modificat per les convulsions geològiques
de l’era Terciària i modelat per l’acció
de les geleres quaternàries, ha configurat el paisatge
actual, que presenta formes espectaculars amb nombrosos circs
glacials, valls en “U”, algunes d’elles
penjades i més d’un centenar d’estanys,
que conjuntament amb els rius, barrancs, cascades i mulleres
fan de l’aigua la principal protagonista d’aquest
espai natural protegit. La vegetació està formada
per boscos de pi roig, pi negre i avet, així com el
bedoll, la moixera o el faig. A les parts més altes
els prats alpins amb abundant mostra de la flora de l’alta
muntanya. Entre les espècies de fauna que trobem al
Parc destaca per la seva abundància l’isard,
així com espècies d’aus tan importants
com l’àguila daurada, el trencalòs, el
gall fer, la perdiu blanca o el picot negre entre d’altres.
|
|
