El municipi d’Alt Àneu està
constituït per 8 nuclis de població que es distribueixen
al llarg de les valls formades per la Noguera Pallaresa
i el riu de la Bonaigua, ocupant una superfície de
gairebé 200 km2, amb un total poblacional de 413
habitants. Des d’un punt de vista administratiu, l’Alt Àneu
és fruit de la fusió, a finals dels anys 70,
dels antics ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i València
d’Àneu, amb els seus respectius agregats. En l’actualitat,
compta amb dues entitats municipals descentralitzades de
recent creació: la d’Isil i Alós, i la de
Sorpe. Des d’un punt de vista històrico-cultural,
el municipi és inseparable de la història
de les valls d’Àneu, a les que pertany, un territori
caracteritzat per una rica tradició mil·lenària
i un patrimoni natural i cultural d’interès remarcable.
En els replans de les valls, prop dels rius, se situen els
pobles, que mantenen una arquitectura tradicional pirinenca,
i que han conservat l’amigable ambient amb que s’obsequia
el viatger i a qui s’ofereix una rica oferta dels actius
patrimonials:
ALÓS (1280 m.)
31 habitants.
Església de Sant Lliser: Romànica d’origen.
Necròpolis: Antic cementiri medieval descobert l’any
1989. Datada als segles XII-XIII. Pont romànic: Situat
vora la carretera, a l’entrada mateix del poble, és
d’un sol ull. Serradora hidràulica: Antiga serradora
tradicional. Es troba situada a la sortida del poble en
direcció a la vall de Bonabé.
ÀRREU (1250 m.) 8 habitants.
Església romànica de Sant Serni. Ermita romànica
de la Mare de Déu de les Neus, d’una sola nau amb
absis sobrealçat. Exposada a l’església de
Borén, es conserva una talla romànica de la
Mare de Déu de les Neus.
BORÉN (1113 m.) 21 habitants.
Església de Sant Martí: Romànica d’origen,
conserva la portalada, amb arquivoltes, i l’espadanya original.
Pont romànic: D’un sol ull, es troba al camí
que condueix a Àrreu.
ISAVARRE (1125 m.) 32 habitants.
Església romànica de Sant Llorenç:
es tracta d’un temple romànic dels segles XII-XIII.
A l’interior s’hi troba un interessant paviment de còdols
i una pica baptismal.
ISIL (1161 m.) 90 habitants.
Església romànica de Sant Joan: Construcció
romànica del segle XII. Està declarada com
a Bé d’Interès Cultural i Nacional. Església
parroquial de la Immaculada: és una construcció
barroca de l’any 1771.
SON (1393 m.) 38 habitants.
Sant Pere de l’Abadia: antiga església romànica
molt modificada. Conjunt Monumental de Son: Constitueix
una de les construccions més emblemàtiques
del romànic aneuenc. Està format per l’església
dels Sants Just i Pastor, d’una nau i absis amb finestres
espitllerades i arcuacions llombardes; el retaule gòtic,
del segle XV, les pintures murals situades a l’arc triomfal
i a la volta del presbiteri, datades entre el XVI i el XVII;
les piques beneitera, baptismal i la d’olis; i el Comunidor-torre
del rellotge.
SORPE (1262 m.) 63 habitants. Església de Sant Pere:
Església parroquial d’origen romànic. L’altar
principal el presideix una talla romànica de Sant
Pere, col·locada en una de les fornícules
del magnífic retaule renaixentista del mateix nom.
VALENCIA D’ANEU
(1086 m.) 130 habitants.
Conjunt Arqueologic de València d’Àneu: Es
tracta d’un magnífic jaciment arqueològic
que inclou les ruïnes del castell comtal i de l’antiga
vila medieval de València. Església romànica
de Sant Andreu: Construcció originàriament
romànica. Encara s’hi conserva, a l’interior de l’església,
la pica baptismal romànica. Capella de Sant Cosme:
Antiga esglesiola del poble, avui convertida en centre d’acollida
de visitants del Conjunt Arqueològic.
Ajuntament:
tel. 973 62 60 38
ajuntament@altaneu.ddl.net
www.altaneu.ddl.net
