Itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades, -  podem trobar alguns vehicles - creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m. i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. Precaució amb els vehicles, la carretera té un únic carril i doble sentit. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un sender molt divertit i pedalable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Ens aquest punt girem a l'esquerra i fem un tram de forta pujada no pedalable, uns 5 min.  fins trobar la pista forestal de la Mata de València cap a l’esquerra. Aquest tram coincideix amb la ruta 5, en sentit contrari.

Quan s’acaba la pista forestal comença un tram de sender. Tot aquest tram éstà prohibit anar a damunt de la bici per evitar la degradació en zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Circular sobre la bicicleta és motiu de sanció. Aquest tram està senyalitzat amb piquetes grogues. Creuem el riu de Cabanes per un pont i ens dirigim a l’antiga carretera del port (aquest tram també coincideix amb la ruta Pedals de Foc). Arribats a la carretera, a la dreta, passant per davant del refugi del Gerdar i més endavant ens incorporem a l’actual carretera del port, que agafarem en direcció a Esterri. Atenció als vehicles.

A la cruïlla de Sorpe, girarem a la esquerra, abans d’arribar al poble trobarem un indicatiu a la dreta cap el poble de Valencia d’Àneu. Continuem per l’antic camí que unia aquests pobles. Arribats a València d’Àneu, a la sortida del poble prenem un camí estret i molt tècnic (podem trobar gent caminant), que ens portarà a la part alta del poble d’Esterri.

Cal destacar l’església de Sant Just i Pastor a Son, les restes de l’antic castell del compte del Pallars i l’església de Sant Andreu a València d’Àneu i sobretot la impressionant avetosa de La Mata de València, el bosc d’avets més extens de la Península.

Aquí Track de la ruta al WIKILOC